La pel·lícula El 47 dirigida per Marcel Barrena i excel·lentment interpretada per l’Eduard Fernández, la Clara Segura i la Zoe Bonafonte, ens ha posat davant del mirall de l’activisme veïnal durant el tardofranquisme i la transició democràtica. Acció col·lectiva exemplificada en la lluita dels veïns de Torre Baró i de Manolo Vital per aconseguir uns barris dignes, en aquest cas pel transport públic.
La lluita veïnal dels setanta del segle passat va ser vital perquè les classes treballadores aconseguissin viure en uns barris endreçats i amb tots els serveis: educació, salut, transport, … Massa sovint, però, oblidem d’on venim i com hem assolit determinades fites que avui ens semblen permanents i regalades, però que es van aconseguir amb anys de compromís i lluita de veïns i veïnes. També a Vilafranca i al Penedès.
La nostra vila, per exemple, no seria la mateixa sense la lluita dels nostres veïns i veïnes els anys setanta quan l’Ajuntament franquista plantejava un creixement desorbitat i desordenat i quan bona part dels nostres carrers estaven sense asfaltar i sense voreres. L’acció col·lectiva veïnal, amb el suport de partits, sindicats i associacions democràtiques va permetre aturar aquest projecte i elaborar un POUM democràtic en el que ells hi van tenir un paper clau i que ha ordenat la nostra vila durant molts anys, tal i com podem veure en el llibre de l’Andreu Retamal sobre l’urbanisme vilafranquí.
Estem a punt de celebrar 50 anys de la creació de les Associacions de Veïns de Sant Julià i de l’Espirall en les que tingueren un paper clau, entre d’altres, Jaume Palau, Fulgenci Mestres i Antonio Acedo. Dues associacions pioneres que, durant els setanta i els vuitanta i amb la participació dels veïns i veïnes, van contribuir decisivament a construir la Vilafranca d’avui. Unes Associacions de Veïns que van protestar i van proposar, que van lluitar perquè els seus barris en particular i la seva vila en conjunt milloressin urbanísticament i socialment.
Recordar, recuperar i reivindicar aquelles associacions de veïns, les seves primeres juntes i les seves lluites hauria de ser un objectiu de les juntes actuals i del mateix Ajuntament. Evidentment que cal festejar els 50 anys, només faltaria! Però, no n’hi ha prou! Cal conèixer millor la seva tasca, donar a conèixer i reconèixer als veïns i veïnes que les impulsaren i s’hi posaren al capdavant. La història de les Associacions de Veïns de Vilafranca té moltes coses per explicar-nos i nosaltres tenim moltes coses a aprendre.
Ramon Arnabat, historiador i president de Vilafranca en Comú