Macroagroparc Ametller: És el que ens cal al Penedès? (I)

Publicat originalment a El3de8

El grup empresarial Ametller Origen ha recuperat el projecte per fer un Macroagroparc al Penedès. Després d’un  parell d’any de treball a l’ombra, el projecte ha tornat a sortir a la llum pública. Sota l’etiqueta de sostenible i circular i la promesa de centenars de llocs de treball, el projecte ha “enlluernat” a molta gent, fins i tot a gent que s’havia oposat al projecte inicial que era més petit. No deixa d’estanyar que hi hagi gent que s’oposa a les MATs, als polígons industrials de Can Vies i altres, o a les plantes de plaques solars i eòliques al Penedès, però que no té res a dir del Macroagroparc. 

El projecte preveu una inversió de 180 milions d’euros i una extensió de 258 hectàrees en els termes municipals de Gelida i Sant Llorenç d’Hortons. No hi ha dubte que, en cas de tirar-se endavant, aquest projecte comportarà canvis substancials al Penedès. Alguns Ajuntaments i el govern de la Generalitat l’hi han obert els braços, com si d’un nou Potosí es tractés! O l’han confós amb la proposta de Regió Alimentària. 

La primera pregunta a fer-se és: hi ha hagut prou debat al Penedès sobre el seu impacte? Penso que no! I la segona és: aquest projecte encaixa en el Penedès que volem? Al meu parer és que, tal i com està plantejat ara mateix, no. Us exposo a continuació deu raons que han sorgit en diversos debats per pensar-s’ho millor:

Primer, el desenvolupament del Macroagroparc requereix la modificació del planejament territorial i municipal i entra en contradicció amb el  planejament territorial vigent (Pla Territorial Metropolità de Barcelona -PTMB) que aposta pel manteniment del singular paisatge penedesenc, amb una ocupació urbana/industrial molt limitada i una densitat de població baixa. A més, el projecte comporta una transformació del paisatge i del sistema productiu del Penedès mitjançant la implantació d’agricultura intensiva i d’instal·lacions diverses que precisen quantitats importants d’espai, d’energia i d’aigua. 

Segon, el projecte només pot tirar endavant amb l’ajut públic provinent dels fons públics Next Generation. Caldria valorar si aquest recursos públics no serien més beneficiosos pel Penedès i per potenciar una agricultura verda i de proximitat invertits en d’altres projectes, com ara la Regió Alimentària.

Tercer, l’opció escollida pel que fa al sòl industrial de can Juncosa és la menys indicada segons els criteris de prioritat que figuren en el PTMB.  A més, per fer viable el projecte, l’Ajuntament de Gelida ha d’incrementar en un 26% la superfície del sòl d’activitat de Can Juncoses, passant així d’un polígon compacte a tres àrees d’activitat segregades i amb les connexions de mobilitat de persones i mercaderies necessàries. També cal preguntar-se si cal construir més naus industrials quan hi ha naus edificades desocupades? Seria millor optimitzar el sòl industrial existent i no requalificar-ne de nou.

Ramon Arnabat

Vilafranca en Comú