Davant la situació viscuda arran de la crisi sanitària que ens afecta a tothom, però de manera especial a aquelles persones i col·lectius més vulnerables, persones soles, que viuen en residències, infants, famílies amb precarietat laboral i econòmica,… i davant la constatació que aquesta crisi augmenta i pot augmentar encara més les desigualtats i empobrir més les capes més populars de la societat, des de Vilafranca en Comú creiem que l’Ajuntament ha de prendre la iniciativa per liderar les mesures per afrontar la recuperació econòmica, social i cultural de Vilafranca, tot cercant el major consens possible entre les forces polítiques, econòmiques i socials, a fi de posar en marxa un conjunt de mesures que permetin remuntar la crisi i evitin un agreujament de les desigualtats socials.
Aquestes propostes de Vilafranca en Comú passen per un Acord per Vilafranca, que ha de ser integral i global, i que impulsi mesures dins d’àmbits tant econòmics, com socials i culturals, que siguin el màxim de transversals possible, amb la implicació de tots els serveis municipals, de la ciutadania i les entitats, i també de totes les institucions del país.
Aquestes mesures han de ser adoptades de forma participativa, i aplicar-se de forma esglaonada facilitant el retorn a la normalitat, posant les persones i la vida al centre i procurant que ningú quedi enrere.
Mesures comunitàries i d’acció social, educativa i cultural
Els infants han estat patint un confinament que ben segur els ha causat un cost emocional elevat, per tant, un paquet de mesures han d’adreçar-se a aquest col·lectiu, amb un ampli programa d’actuacions al llarg de tot l’estiu en col·laboració amb els centres escolars i les entitats de lleure, garantint que tothom hi pugui participar en igualtat d’oportunitats aplicant la tarifació social en el cas d’aplicar-se quotes.
També caldrà l’adopció de mesures per combatre la fractura digital que pateixen moltes famílies amb infants, a fi que puguin participar en igualtat d’oportunitats en una societat cada cop més digitalitzada.
Serà aquesta una oportunitat per tirar endavant aquelles mesures ja definides en els projectes educatius Educació 360º i Ciutat Educadora, per desenvolupar-los caldrà disposar dels adequats recursos materials i humans i l’elaboració de amplis programes educatius culturals relacionats amb els equipaments i les institucions culturals existents, per exemple les biblioteques.
A la crisi sanitària la succeirà, i amb més força, una crisi socioeconòmica que augmentarà el nombre de persones que precisin determinats ajuts per accedir als drets i serveis bàsics. Tot plegat farà necessari un reforç dels recursos humans i tècnics per a un seguiment intensiu a persones i famílies vulnerables, evitant la seva exclusió i garantint l’accés a l’alimentació bàsica als infants i adolescents, l’accés als subministraments bàsics com llum, aigua, etc. Cal destacar que la perspectiva de gènere és imprescindible en l’atenció a les vulnerabilitats.
En moments com aquests convé disposar d’una diagnosi social llargament reivindicada, però que ara és vital per determinar com queda Vilafranca desprès de la crisi, i que ens permetrà l’adopció de mesures eficaces, així com disposar efectivament d’un Pla local d’habitatge, alhora que garantim l’accés a un habitatge digne per a tothom.
Davant l’especial afectació d’aquesta crisi a les persones grans, ens caldrà repensar de debò els serveis d’atenció a les persones grans i dependents, reforçant el servei d’atenció a la dependència a domicili, fomentant experiències d’acompanyament comunitari i xarxes veïnals, i fomentar els nous models residencials per a persones grans. La Plataforma de Serveis a Sant Francesc -antic Hospital- és un dels possibles nous models.
I, finalment, elaborar un Pla local de Salut, amb abordatge des de la Salut Pública, competència dels Ajuntaments. La Salut Pública, amb l’equitat com a eina fonamental, busca la salut de la col·lectivitat mitjançant l’Estratègia de Salut en Totes les Polítiques, incidint en els hàbits i estils de vida i en les condicions mediambientals.
Mesures de recuperació econòmica
Una de les actuacions a promoure des de l’Ajuntament ha de ser un paquet d’accions per a la recuperació econòmica, centrada prioritàriament per a les empreses locals petites i mitjanes, els autònoms, el comerç local, els pagesos i també els treballadors en general. Caldrà crear un Fons Públic Local, per ajudar les empreses o negocis, sempre que aquestes adoptin el compromís de mantenir l’ocupació. El compromís municipal ha de passar també pel decidit suport a l’economia verda, circular, i pels sistemes cooperatius.
També cal fer una modificació de l’actual pressupost pel 2020, amb una reorganització de les partides tant d’ingressos –que segurament es reduiran d’allò previst- com les despeses, adaptant-les a la situació d’emergència, per tal d’afavorir la recuperació de les persones i de les activitats econòmiques, augmentant la dotació destinada a activitat econòmica, serveis socials i cultura, en detriment potser d’altres activitats menys essencials.
Una de les vies de finançament d’aquestes mesures haurà de venir de la modificació de la Llei Montoro, que s’està gestionant entre els ajuntaments i el govern de Madrid, i que ha de permetre aplicar el romanent d’anys anteriors a cobrir aquestes despeses, i també es pot plantejar, si fos necessari i tothom hi estès d’acord, la utilització provisional d’una part dels fons de reserva que té l’ajuntament guardat per a la cobertura de la via, per fer front a les mesures econòmiques necessàries.
Cal treballar des d’ara per un ampli acord de cara el pressupost del 2021, que entenem que ha de ser un pressupost de reconstrucció econòmica, si, però també social, perquè podem ajudar les empreses a mantenir-se, però si no ajudem a que augmenti la demanda, és a dir, a que les persones tinguin diners perquè puguin comprar, l’economia local no s’engegarà. Per això hem d’insistir molt en unes Ordenances Fiscals socials, amb un IBI progressiu, l’aplicació de la tarifació social en els preus públics, i verdes de recolzament a aquelles persones que facin una efectiva reducció i reciclatge de residus. I hem d’insistir també en l’execució de Plans d’Ocupació locals, amb fons propis i aliens, en el foment de noves formes de contractació, millorant les clàusules socials i l’impuls al cooperativisme.
Per tant, el pressupost de l’any 2021 haurà de contemplar l’augment de les àrees de Serveis Socials, Educació, Cultura i Economia i, per tant, una previsió d’increment de les despeses de personal i d’inversions així com dels ajuts a famílies.
Tot plegat, però, passa per recuperar la normalitat institucional: tornant a fer comissions informatives, plens… perquè tots els grups puguem participar de la vida política, fer propostes i prendre acords. Posant en funcionament els Consells Municipals: no té sentit que no s’hagi reunit el Consell Municipal de Salut davant el greu problema que estem patint, ni el Consell de Serveis Socials, ni el de Comerç Turisme, que són organismes plenament afectats per la situació. Al temps que tornem a plantejar la creació d’un Consell Econòmic i Social amb representants de tots els estaments implicats: sindicats, patronal, representants dels autònoms…
Per que sigui tot això possible, és del tot necessari que aquest Acord per Vilafranca que proposem, que comporta modificar l’actual pressupost i pactar el proper per l’any 2021, l’hem d’englobar dins d’un nou Pla d’Acció Municipal, que ja no pot ser el Pla d’Acció del govern, sinó que ha de ser un Pla d’Acció Municipal de tot l’Ajuntament, en el que tots els grups hi siguem partícips.
Vilafranca del Penedès. 23 d’abril de 2020